6è dia: La neu s'ha acabat i a casa hem tornat

“Eso es todo, amigos!!!” Així finalitzaven uns famosos dibuixos animats que ens feien passar una bona estona!

Amb aquesta expressió volem també exterioritzar els bons dies d’esquí que hem passat!!!Al moment d’escriure aquesta última entrada al blog, tots els alumnes ja estan a casa seva o amb els seus pares!!! El viatge ha estat relaxant i la visió de la pel·lícula de vídeo ha servit perquè els nostres “dimoniets” passessin per les mans de Morfeo.

Ha estat un matí una mica diferent!Els professors d’esquí eren nous (llevat del Tudor), després de les dues hores de classe, tots els grups de nivell superior, acompanyats dels professors i també d’altres col·laboradors amics han gaudit d’una hora d’esquí lliure! Els debutants han lliscat per Pista Llarga, fins que ha arribat l’hora de retornar el material de lloguer.Des de primera hora del matí han passejat per les pistes alguns pares dels nostres alumnes! Alguns han aprofitar per fotografiar a l’esquiador/-ra; altres s’han calçat els esquís i han aprofitat el matí per gaudir de la neu i el sol!

Val a dir que no hem estat massa puntuals a l’hora de dinar (el teníem a les dues i ho hem fet a les dues i mitja), i que hem esperat a que dos dels nostres companys arribessin del servei mèdic. Gràcies a Déu, ningú dels que han passat pel Centre mèdic han tingut res d’importància! Hi ha algú que ens ha confessat haver vist al mismíssin Pare Manyanet lliscant les pistes darrera els nostres esforçats esquiadors!!! Així s’explica el que no hagin tingut res important!

Al moment de tancar aquest blog, cal donar les gràcies en primer lloc a tots els alumnes (angelets i dimoniets) pel bon comportament i la col·laboració que han tingut durant aquests dies, al pares (el telèfon de l’organització només ha calgut recarregar-lo de pila en una ocasió!) per la confiança i prudència que han tingut; als professors i professores del Centre, Mireia, Alèxia, Alícia, Sílvia, Anna D, Anna G, Albert, Francina i Aco per la paciència i estima que han tingut amb els alumnes, i a Carlos Masdeu i Maite, que han estat omnipresents sempre i no se’ls veia quasi bé mai!!!

Acabem el blog com els contes bonics (perquè la setmana ha estat com un conte bonic)... “COLORIN, COLORADO, ESTE CUENTO SE HA ACABADO"